RECIBA EL CD EN SU CASA, Y CANTE CON SU FAMILIA

Para envíos a...




CANCION PARA LOS CATALANES QUE MURIERON LEJOS DE SU TIERRA

"En una terra llunyana"

Este es un homenaje a los exiliados catalanes, aquellos que murieron en países lejanos sin poder nunca más volver a pisar su tierra, a ver su mar, a oler su viento. Siempre me ha impresionado mucho este detalle. Es un anhelo tan biológico o tan animal, que renunciar a él por imposición del fascismo victorioso, debe ser triplemente doloroso.

Así vivía una familia catalana en tierras lejanas. Enseñando a sus nietos las canciones y la lengua de su país, "por si un día podían volver".

 Canción en catalán con subtitulos de su versión en castellano.

Mas detalles en www.sergiodanti.com 








NOU CD A LA VENTA A PARTIR DE L'OCTUBRE



El Cd es pot trobar a:
Casa Beethoven - Rambla de Sant Josep 97 - Metro Liceu

Discos Castelló - Tallers, 3 - Metro Pça Catalunya

Etnomusic - Bonsuccés, 6 - Metro Pça Catalunya

Llibreria La Central - Mallorca, 237.- Metro Diagonal

La Central del Raval -Elisabets, 6. - Metro Liceu

La Central del MACBA-Pl del Àngels, 1 - Metro Liceu

La Central del MUHBA -Baixada de la llibreteria, 7 - Metro Jaume I



LES CANÇONS ESSENCIALS CATALANES A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Vine a la BIBLIOTECA DE CATALUNYA
(antic Hospital de la Santa Creu - s.XV)




... a descobrir les



“CANÇONS ESSENCIALS CATALANES”

amb la sensibilitat i l'alegria de
Sergi Dantí


Sergi Dantí combina la seva passió per la música i el seu amor per Catalunya, amb un to irònic i humorístic que converteixen el seu espectacle, en una estona fantàstica per riure i emocionar-se i encara riure i passar un bon moment.




No et pots perdre la oportunitat de veure en directe aquest trobador modern, tots els divendres d’octubre, i tots els divendres de novembre, a les 20.30h, a la Sala Caritat de la Biblioteca de Catalunya (antic Hospital de la santa Creu).


SERGI DANTÍ es converteix en un trobador modern per descobrir-te cançons catalanes des del 1275 fins a l'actualitat: Els "hits" de la mùsica catalana dels últims 800 anys!

És un cantautor català net de republicans exiliats a Argentina. Allí, va ser educat amb les cançons de la pàtria que la família havia hagut de deixar a l’altra banda de l’oceà. Des que va tornar a Catalunya, on ha treballat com a gestor cultural, i ha engegat la seva companyia de teatre, realitza espectacles que giren entorn a aquelles cançons que va aprendre a estimar quan encara no havia conegut Catalunya.

Biblioteca de Catalunya - Sala Caritat

C/ Hospital, 56 - 08001 - BARCELONA
(Jardins de l’Antic Hospital de la Santa Creu)
Metro Liceu – a 200 mts de les Rambles


ENTRADA: 12 €
Si necessites entrades amb descompte, no dubtis i envia'ns un correu a produccion@sergiodanti.com

02/08/2011

Un argentí reivindica la música tradicional catalana


Sergi Dantí, fill i nét de catalans, recopila les cançons que cantaven els exiliats


LAMALLA.CAT


Sergi Dantí, cantautor i recopilador de cançons tradicionals catalanes, apreses a l’exili argentí quan era un nen, ofereix un recull que va passar de pares a fills a la seva família. Amb un espectacle que es presenta cada divendres d’octubre i novembre a la BIBLIOTECA DE BARCELONA, Dantí vol donar a conèixer el folklore català, especialment als turistes, bona part dels quals creuen que el flamenc és la nostra música.

Les cançons que cantaven els nostres avis, això sí, amb un peculiar accent argentí, són recollides per Sergi Dantí en aquest espectacle. Cançons que va memoritzar de ben petit i que ara vol compartir amb un públic heterogeni, català, espanyol i estranger, "perquè els estrangers aprecien molt aquesta música i no tenen els nostres prejudicis", diu aquest trobador modern, que assegura que quan va arribar a Catalunya, a principi dels 80, "semblava que els catalans s'avergonyien de cantar aquest llegat musical, convençuts que la música del país era trista".

Dantí, nét de rellevants catalans exiliats com ho van ser Ramon Turró i Emili Mira, és un artista complet. Cantautor, trobador, humorista, i sobretot, un home sense complexos, capaç d'emocionar i fer riure el seu públic, com s'ha demostrat en anteriors espectacles i com es pot veure a partir d'actubre a la BIBLIOTECA DE CATALUNYA, tots els divensdres a les 20,30h.

¿Qué cantan los catalanes cuando se reúnen...?

Muchas veces lo he escuchado...

Me lo preguntaban brasileños, argentinos, mexicanos, mientras cantaban felices a coro las canciones de sus tierras

¿QUÉ CANTAN LOS CATALANES CUANDO SE REÚNEN?

La mayoria de catalanes que estaban con nosotros, se miraban entre sí y se ponían de acuerdo para cantarnos alguna canción ... del Dúo Dinámico.

***************

Per a mi, Catalunya ha sigut sempre, música, cançons.

Els catalans exiliats, els meus avis, els meus pares, durant molts anys em varen estar cantant les cançons que volien que simbolitzesin per a mi aquella terra llunyana que molts de ells no varen poder tornar a veure mai mes.

I les emocions, neixen d’això.

I ara vull cantar el que cantàvem tots, a la taula de Nadal, plorant per recordar la terra llunyana.

Es per els que van haver de partir.

Es per els que es varen poder quedar.

Per que un poble que no canta junt, no sent,

no recorda, no s’emociona.

Trenquem la coiraça. Cantem.
______________________

¿ES USTED UN CATALÁN ACOMPLEJADO?

 ¡OLÉ, BARCELONA! ¡PAELLA Y FLAMENCO! (frase d'un turista)
 Quan et passeges per Ciutat del Cabo, Buenos Aires, Atenes o Frankfurt, normalment vas a veure un espectacle de la seva musica típica (totes les ciutats de la Terra en tenen) i tornes desafinant alguna de les seves cançons.

Qui ens ve a visitar als catalans... no ho pot fer.
Torna al seu país havent presenciat un bon espectacle d'Andalusia. No poden escoltar la nostra musica. No hi ha res. 
Feu la prova. Aneu als Punts d’Informació de l’Ajuntament.Demaneu a on es pot escoltar“música d'aquí”La resposta es sempre la mateixa... No n’hi ha.
Feu una altre prova. Pregunteu a qualsevol amic. Podria fer-se un recital de Cançons Essencials Catalanes PER ELS TURISTES? 
Les respostes son sempre les mateixes... “Es que es avorrida..., es que no agrada..., es que no te ritme...
Complexes!.
Els anys de franquisme anticatalà encara ens passen factura. De quan era “hortera” parlar la nostra llengua. La “world music”, no ens inclou. Ens fa... com una “vergonyeta”, imaginar una cançó tradicional catalana allí. No ens hi trobem... 
SERGI DANTI trenca aquesta idea. Ens demostra que de les nostres cançons  s'aprèn historia, sociologia, es recupera la nostra sensibilitat, que tenen melodies bellíssimes, ritmes entretinguts, històries interessants i que no son avorrides. Inclús... que son divertides. I que son nostres. Som nosaltres. Allò que hem estat durant segles. Allò que les nostres rebesàvies han cantat als nostres besavis quan eren petits, des de fa mes de mil anys. 
Escolteu ara les melodies catalanes. O, potser, la única que sentireu, serà “El Cant dels Ocells” quan us portin al cementiri.
I passeu la informació als turistes. Que ens puguin conèixer també.

EL RECITAL: "CANÇONS ESSENCIALS CATALANES"

Des del 1257 fins els nostres dies, les cançons catalanes mes tendres, emocionants, divertides,  que s’han cantat de generació en generació. Amb traducció al castellà, per a els nous catalans que encara no comprenguin bé la nostra llengua, per que les gaudeixin plenament.



Sergi Dantí, un trobador modern,
troba la antiga forma de trobar
com a eina de comunicació entre països,
entre generacions.
Amb la participació del public...



Catalans cantant pel Mon

Per Sergi Dantí

A Buenos Aires, a Mèxic, a La Havana,
a Río de Janeiro, a Caracas...
Els catalans que varen haver de deixar la seva terra, cantaven als seus fills per deixa’ls-hi la empremta del seu país llunyà, de la seva terra.

Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I amagat en un calaix
vaig trobar aquesta cançó que ell em deixava


Aquestes son les cançons que em cantaven els meus pares, els meus avis, i que tots cantàvem a casa. Ell ja m’ho deia:

Fill, un dia has de tornar
i els hauràs de explicar
com mata la enyorança


Jo soc el únic que ha tornat a on no havia nascut.

Que per anys t’he estat cantant
Cançons del Comtat Gran
Per si el dia arribava
Que tu arribessis allí,
no fossis un estrany
En la terra enyorada


I em vaig trobar que aquelles cançons que per a mi “eren” Catalunya, molts catalans no les coneixien... Ja no es cantaven.

Jo, a canvi, no coneixia las del Dúo Dinámico.

Ves per on.

EN UNA TERRA LLUNYANA

EN UNA TIERRA LEJANA
Homenatge als catalans que van haver de viure (i morir) a l'Exili)



En una Terra Llunyana
Lletra i música: Sergi Dantí

Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó que ell em deixava


Fill, un dia has de tornar
i els hauràs de explicar
com mata la enyorança
Que qui va haver de marxar
No ha pogut oblidar
L’airet de matinada
Que per anys t’he estat cantant
Cançons del Comtat Gran
Per si un dia arribava
Que tu arribessis allí, no fossis un estrany
En la terra estimada


Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó que ell em deixava


Que ens ajuntem per Nadal,
enraonem tots a l’hora
I ens posem a cantar
I quan cantem “L’emigrant”,
mai podem acabar,
sempre hi ha algú que plora.
Que la iaia fa ganxet
Davant de la finestra
I enraona de llavors
Que des de que va arribar
Va plantar una ginesta
Com la d’allà a Sant Fost


Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I m’han deixat per les venes
El costum de anar pel mon
Transformant les meves penes... en cançons.


TRADUCCION AL CASTELLANO:
Soy nacido de Montserrat (1), en una tierra lejana, a dónde mi padre partió de mala gana. Y escondido en un cajón cuando ordenaba mi corazón encontré esta canción que él me dejaba:
Hijo, un día has de volver y les has de explicar cómo mata la añoranza
Que quien tuvo que partir No ha podido olvidar "L'airet de matinada" (2)
Que durante años te he estado cantando Canciones del "Comtat Gran"(3), por si el día llegaba... en que tú llegaras allí, no fueras un extraño en nuestra tierra amada.

Soy nacido de Montserrat, en una tierra lejana, a dónde mi padre partió de mala gana. Y escondido en un cajón cuando ordenaba mi corazón encontré esta canción que os explicaba:
Que nos juntamos en Navidad, hablamos todos a la vez y nos ponemos a cantar
Y cuando cantamos "L'emigrant" (4), nunca podemos acabar, siempre hay alguien que llora.
Que la yaya hace ganchillo delante de la ventana Y habla de aquellos tiempos...
Que desde que llegó plantó una "ginesta"(5) como la de allá en San Fausto

Soy nacido de Montserrat, en una tierra lejana, a dónde mi padre partió de mala gana. Y me han dejado por las venas La costumbre de ir por el mundo, transformando mis penas... en canciones
NOTAS:
(1) Aparte de ser la montaña emblemática de Cataluña, es el nombre de mi madre.
(2) Una canción popular y el aire límpido de la mañana que todo emigrante suele añorar de su tierra.
(3) Nombre con que era mencionada Cataluña.
(4) Canción del Emigrante, de JacinTo verdaguer, muy hermosa y que describe la pena que produce la partida de la tierra donde uno nació.
(5) Retama, flor caracteristica de las montañas catalanas.

---------------------------
LES CANÇONS DEL RECITAL


CANÇO DEL LLADRE
 EL DESEMBRE CONGELAT
LA CATARINETA
 ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA
PRESENTS DE BODA
 MUNTANYES REGALADES
ELS TRES TAMBORS
 L'AIRET DE LA MATINADA
CANÇO DEL CAÇADOR
 LA FILLA DEL PAGÉS
QUÈ LI DAREM?
 MUNTANYES DEL CANIGÓ
L’HEREU RIERA
 CANÇÓ DE LA BARCA
VORA VORETA DEL MAR
CATERINA D’ALIÓ
QUE LI DAREM
 EL MESTRE
LA FILLA DEL MARXANT
SENYOR MESTRE(ESTA MALALT)

LOS INMIGRANTES Y LA MUSICA CATALANA

La música catalana desde hace siglos ha sido enormemente sensible, creativa y generadora de emociones. Pero la gente que llega hoy a Catalunya, probablemente, no lo sabía… No conocen (no han tenido oportunidad de hacerlo) la excelente música que se cantó hasta la Guerra Incivil, y que se diseminó por el mundo en boca de aquel “Exili Català”.

Los descendientes de ese EXILI CATALÀ han traído sin complejos y con una sincera emoción aquellas canciones que para ellos significaron “Catalunya”. Las han oído de labios de sus padres, abuelos, en las noches en que los exiliados catalanes trataban de dormirles
para poder volver a su trabajo al día siguiente.

Y las han cantado alrededor de las mesas de Navidad, con lágrimas en los ojos de aquellos que sabían que morirían sin poder volver a pisar SU tierra.

En este recital “con explicaciones”, Sergio Dantí, canta y explica las canciones
que acercarán a nuestra sensibilidad a los “nouvinguts”

Y que emocionarán sin duda alguna a los “d’aquí”, que agradecen ver sus olvidadas canciones interpretadas por una excelente voz, compartidas por un excelente comunicador,
enriquecidas con un perfecto gusto musical.

Paula Mazzei

Sábado 6 junio 2009

AL GRANO * ENTREVISTA CON SERGIO DANTÍ, COMPOSITOR, ACTOR Y CANTANTE
Sergio Dantí: «Me gusta cantar con ironía y humor ante gente inteligente»


Foto:
Francesc Casals

Sonia García García
Barcelona

'LO QUE CANTARON LOS CATALANES’.
A las 20.30 horas
Bibliomusicineteca. Vila i Vilà, 76.

Hijo de abuelos y padres exiliados en Argentina, Sergio Dantí, cantante, autor y actor, lleva más de 25 años en Barcelona donde, aparte de ser ilegal durante seis años, fue gestor cultural y fundador de la empresa teatral Fila 7 y de la editorial Nihil Obstat, entre otras. Tras una tregua, vuelve ahora a los escenarios con el recital Lo que cantaban los catalanes, un homenaje a la Catalunya que emigró.

--¿En qué consistirá el recital?
--En cantar aquellas canciones que me cantaban mis padres en Argentina, que provienen de la época medieval y que se dejaron de cantar en Catalunya bajo la dictadura.

--Vuelve a su faceta de cantautor y de actor para niños.
--Sí, en Argentina gané dos veces el premio El niño y la televisión; el Festival Latinoamericano de la Canción y el Premio Estrella del Mar, por El Show de Sergio Dantí.

--¿Por qué olvidó la vertiente musical y artística, sobre todo infantil?
--Perdí la música cuando vine a Europa, me frustró el egoísmo y la falta de solidaridad. Hubo un momento en que no logré entender la sensibilidad de los niños catalanes y me negué a actuar como un bufón, con un público que no atendía.

--Pero trabajó mucho.
--Para ganarme la vida hice de todo un poco. También trabajé para el Tricicle y con la hija de Chaplin. Pero un día pensé « ¿pero tú no eras músico?», y decidí volver a empezar.

--Fue cuando representó el espectáculo Escucha Imbécil.
-- Sí. En el 2003 estrené este espectáculo de música y humor.

--Un título fuerte para empezar.
--Sí, quería hablar de la miseria social. De cómo el ser humano se va volviendo tonto, pierde la amplitud de miras. Acepta todo lo que le impongan solo por puro individualismo.

--¿Le han invitado a la televisión?
--Sí, pero he perdido la oportunidad de actuar porque no quiero ir a hablar de burradas. Solo me siento bien cantando con humor y diversión entre gente inteligente.

--Es cuando se toma conciencia.
--Sí. Lamentablemente no hay cursos para «darse cuenta», no te enseñan a entender las cosas. Yo vivo peleándome con la realidad.

--¿Quizá por sus genes?
--Quizá, mi abuelo fue el psiquiatra Emilio Mira i López.

--Y ahora, ¿qué viene?
--Llevo toda la vida cantando. Y tras una operación he recuperado la voz y la esperanza. Y aquí estoy.

EN LA BIBLIO DE BARCELONA



Texto de: Ferran Baile

La Biblio se viste de gala para recibir a un artista excepcional.

Notable compositor y cantante, sutil humorista, excelente monologuista y gran y generoso amigo que nos brindará este nuevo recital "con explicaciones".

Argentino-catalán, catalano-argentino, argentalán, catalatino…
Sergi-Sergio ha bebido desde su tierna infancia de ambas culturas.

En este espectáculo rinde homenaje a su Catalunya en un hermoso viaje a través de algunas de sus canciones tradicionales y populares más características.

Con su característica habilidad nos irá conduciendo también por sus recuerdos de infancia, adolescencia y madurez, recorriendo el rico folklore, música y sentir del pueblo catalán, uniendo Catalunya y América Latina, sin olvidar algún momento de tierno y a veces también satírico sentido del humor, que nos permite vernos con mayor humanidad.

Ferran Baile

ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA

Una de las mas bellas canciones catalanas. Se cree que proviene de 1659, cuando por el Tratado de los Pirineos se reparten Catalunya, hasta entonces un país, entre Francia y España, dejandola dividida en dos. El ruiseñor, "libre como un pájaro" no tiene fronteras y puede pasar a llevar mensajes de amor. O de queja, de la hija "malmaridada" con un pastor del otro lado que añora a su madre.



ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA

1. Rossinyol que vas a França, rossinyol,
encomana’m a la mare, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

2. Encomana’m a la mare, rossinyol,
i a mon pare no pas gaire, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

3. I a mon pare no pas gaire, rossinyol,
perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.


MUNTANYES DEL CANIGÓ

Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
sobretot ara l'estiu
que les aigües són gelades.

Alguns mesos m'hi he estat;
no hi he vist persona nada
fora d'un rossinyolet
que en eixir del niu cantava.

Ai cançó del sol que surt
i cançó de la rosada !
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s'hi baden !

El rossinyolet s'ha mort;
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l'enyorament m'hi mata.

EL MESTRE (fragments)



Lo pare i la mare
No em tenen sinó a mi
Me’n fan anar a l’escola
A aprendre de llegir.
Més ai ara tompa tantom
Xiribiri clena tumpena tumpí.
Més ai ara tompa tantom
Xiribiri clon.


El mestre que m’ensenya
S’ha enamorat de mi,
Me’n diu: -No et facis monja,
Que et casaràs amb mi.
Més ai ara tompa tantom
Xiribiri clena tumpena tumpí.
Més ai ara tompa tantom
Xiribiri clon.


Jo n'hi faig de resposta
que no el sabre servir...
-tu em faras com les altres
quan em veuras venir.
Més ai ara tompa tantom
Xiribiri clena tumpena tumpí.
Més ai ara tompa tantom
Xiribiri clon.


Em pararàs la taula,
m'hi posaràs a i vi, les estovalles blanques
com el paper mes fi
Més ai ara tompa tantom
Xiribiri clena tumpena tumpí.
Més ai ara tompa tantom
Xiribiri clon.


CANÇO DEL LLADRE (fragments)

1. Quan jo n’era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia
.

2. I ara, que ja sóc grandet,
m’he posat a mala vida:
me n’he posat a robar,
ofici de cada dia.
Adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia
.

3. La justícia me n’ha pres
i en presó fosca em duïa,
la justícia me n’ha pres
i em farà pagar amb la vida.
Adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia
.

PRESENTS DE BODA (complerta)



1. N'hi havia tres ninetes, de la vila són, de la vall d'Ordina, asentades en un banc, de la vila són, de la vila gran.
2. La una brodava seda, l'altra brodava estam, l'altra brodava unes mitges per dona en el seu galán.
3. Totes tres enraonaven: Quan vindran nostres galans? Ja en respon la més grandeta: El meu no trigarà un any.
4. Ja en respón la mitjaneta: El meu no trigarà tant. La petita és en la finestra: cap a França està mirant.
5. Veu venir cavalleria, el seu galan al davant: en duia la sella verda i dos criats al davant.
6. d'atrevida que n'era ja el va esperar al portal. Les primeres parauletes: Per què haveu trigat tants anys?
7. n'hem tinguda forta guerra de moros i cristians. Les segones parauletes: quines joies em porteu?
8. Les joies que jo us porto no sé si us agradaran. No són sabates ni mitges, ni xapins valencians:
9. no són d'or ni són de perles ni tampoc de diamants És una cinta brodada: no l'han feta cristians:
10. l'ha feta una reina mora que hi ha treballat set anys. M'ha dit que no la portessiu sinó tres festes a l'any:
11. l'una és per Cinquaresma: l'altra és per Sant Joan: l'altra per Pasqua florida quan els rosers floriran.


AL PALAU DALMASES, TOTS ELS DIVENDRES “CANÇONS ESSENCIALS CATALANES”

 (Del 1257 a l’Exili Català)

SERGI DANTI A L'ESPAI BARROC - PALAU DALMASES
c/Montcada, 20, davant Museu Picasso a les 20:30 h

Des del 1257 fins a la Guerra Incivil, les cançons catalanes mes tendres, emocionants, divertides, tràgiques, que s’han cantat de generació en generació.

Per a Sergi Dantí, cada cançó es un tros d’història. Per això fa participar el públic i els seus somriures: memòria amb serietat però sense solemnitat.
Allò que les nostres rebesàvies han après de les seves rebesàvies, des de fa quasi mil anys.

"SERGI DANTI ens recorda que de les nostres cançons s'aprèn historia, sociologia, es recupera la nostra sensibilitat, que tenen melodies bellíssimes, ritmes entretinguts, històries interessants i que son divertides."

I que son nostres. Som nosaltres. Allò que hem estat durant segles.

Podeu escoltar moments de l’espectacle AQUI .

SERGI DANTÍ A LA PREMSA
“Sergi Dantí Mira, és un autèntic home-orquestra. Ens trobem davant de un personatge al més pur estil Renaixement... Un Home il·lustrat, un artista que ha tocat i toca gran diversitat de tecles... Un veritable esperit lliure...”
(Miquel Romero Grané – Revista de Palafrugell - Febrer 2007)
***************
"Su trabajo en escena se caracteriza por el fino humor y un excelente dominio del gesto y la palabra".
(La Jornada - México)
***************
Argentí de naixement i català d’origen, és un veterà coneixedor de l'escenari. Enseguida t'adones que estàs davant d'un gran professional de la comunicació en viu, que coneix allò que al públic ens agrada veure i escoltar, i en el moment oportú que cal fer-ho i dir-ho.
(Josep Maria Gimeno- Revista de Martorell)
***************
“Delirant, divertit, irònic, rar, intel·ligent, multicultural, compromès, enginyós, corrosiu, arriscat, original, intuïtiu i un bon seguit d’adjectius més podrien servir-nos per tractar de qualificar els espectacles d’en Sergi Dantí. Cada funció és única i inconfusible”.
(La Revista de Palafrugell)

PER ENTREVISTES O NOTES,
produccion@sergiodanti.com

L'AGOST TE CANÇONS CATALANES

FEM CONÌXER LES NOSTRES CANÇONS ALS QUI ENS VISITEN.
Barcelona compta amb un espectacle amb el qual explicar als visitants de l’estiu 
quina és la autèntica cançó tradicional catalana.




Sergi Dantí, reputat cantautor i recopilador de cançons tradicionals catalanes, apreses a l’exili argentí quan era un nen, ens ofereix un
recull que va passar de pares a fills a la seva família.
L’espectacle es presenta tots els dijous, divendres i dissabtes d’agost al Teatre de la Riereta, a les 20:30 hores.
NOTA DE PREMSA SERGI DANTÍ AMB ‘CANÇONS TRADICIONALS CATALANES’
Si algú visita diverses ciutats importants del món (sigui Buenos Aires, Nova York, Moscou, Pekín, Atenes, Sevilla, Berlín, Dublín, Tel Aviv o Istanbul...) i pregunta: ‘On puc sentir la música típica d’aquí?’ no trigaran gaire a donar-li una bona llista de llocs on poder escoltar i veure la música que els fa únics.

I a la nostra Barcelona?... Els visitants se’n van pensant que el Flamenc és la música típica catalana…

És que els catalans no tenim música pròpia?

Res més lluny de la realitat, de fet, segons els entesos, tenim el segon folklore més ric i variat d’Europa, només per darrera de Rússia.
Bé, i la pregunta segueix sent... On podem anar a sentir les cançons catalanes?
Aquelles que cantaven els nostres avis, abans que la cruel Guerra Civil i la posterior dictadura miressin de tallar de rel la nostra identitat.
Però el Sergi Dantí, un català nascut a l’Argentina de pares i avis catalans (figures tan rellevants com Ramon Turró i Emili Mira), va recollir i memoritzar des de ben petit les cançons que els exiliats catalans cantaven quan es reunien, per recordar la terra enyorada.

I quan a principis dels 80 va tornar, després d’una fructífera carrera artística a la seva Argentina natal, va veure com anaven les coses: semblava que ens avergonyia cantar en públic tot aquest llegat musical i poètic, tret d’honorables excepcions, convençuts que la música del país era ‘trista i no agradarà als de fora’. Curiós país el nostre, que de vegades necessita que vinguin de fora a fer-nos adonar del que tenim, sense complexos. Fa un anys això s’està recuperant, però encara falta molt de camí per fer.

Ara, Les cançons tradicionals catalanes farà una estada al Teatre de la Riereta (Reina Amàlia, 3, al Raval) el mes d’agost, de dijous a dissabte, sempre a 2/4 de 9 del vespre, Intentant atraure un públic heterogeni, català, espanyol i estranger, ja que ‘els estrangers aprecien molt aquesta música, perquè no tenen els nostres prejudicis’, ens assegura. I ell ho sap bé: durant la passada primavera, va estar fent l’espectacle a un palau gòtic del carrer Montcada, on la majoria de públic era d’altres nacionalitats, i... ‘Tinc un llibre de visites, que mostro sempre orgullós, on gent d’arreu, en moltes llengües, m’agraïen haver-los mostrat ‘l’autèntica música dels catalans, que trobaven encantadora’.

Un refrescant suggeriment per als vespres d’aquest agost, tant si plou com si fa sol.


Teniu tota la informació, i flyers amb descompte a:
http://www.facebook.com/event.php?eid=143874489026988

THE MOST BEAUTIFUL - LES PLUS BELLES - LAS MAS HERMOSAS - LES MES BELLES CANÇONS CATALANES


Sergi Dantí


Cançons Essencials Catalanes
(Del 1257 a l’Exili Català)
Dijous 17 - 21 hs - 10 €
Esglèsia ST. FELIP NERI
(Pça St.F.Neri – Al costat de la CATEDRAL)

Des del 1257 fins a la Guerra Incivil, les cançons catalanes mes tendres, emocionants, divertides, tràgiques, que s’han cantat de generació en generació.
Per a Sergi Dantí cada cançó es un tros d’història. Per això fa participar el públic i els seus somriures: memòria amb serietat però sense solemnitat.
---------------------------------
“Canciones Esenciales Catalanas”
(Desde 1257 al Exilio Catalán)
Jueves 17 - 21 hs - 10 €
Desde 1257 hasta la guerra Incivil, las canciones catalanas más tiernas, emocionantes, divertidas, trágicas, que se han cantado de generación en generación. Para Dantí cada canción es un trozo de historia. Por eso hace participar al público y a sus sonrisas: memoria sin solemnidad.
“Sé que estas canciones representan el alma de Catalunya porque son las que cantaban los exiliados catalanes (¡Cuántos de ellos murieron sin poder pisar nuevamente su Tierra!) a sus hijos y nietos, para que sintieran la emoción del amor por ella”. (S.Dantí)
--------------------------------------
THE MOST BEAUTIFUL CATALAN SONGS
Sergi Dantí
Essential Catalan Songs

(The songs of the Exile)
THURSDAY, 17th DECEMBER 21 HS
SANT FELIP NERI CHURCH
(St. F.Neri Square - CLOSE TO THE CATHEDRAL)

Dating as far back as 1257 and up to the present day, sung from generation to generation, these songs are some of the most tender, exciting, entertaining and yet tragic of all Catalan music, and we shall discover, in each song, a true piece of Catalan history!
(There will be an explanation of each of the texts for those who are not familiar with the language).
These songs represent the very soul of Catalunya; they were sung by exiled Catalans, many of whom would never see their homeland again, but through them were able to pass down to their sons and grandsons the emotion and the love they felt for their land.
------------------------------
"Chansons Essentielles Catalanes"
(Dès 1257 à l'Exil Catalan)
JEUDI 17 DÉCEMBRE - 21 HS 10 €
Eglise St. FELIP NERI (Pça St.F.Neri * A Côté de la CATHÉDRALE)
Les chansons catalanes les plus tendres, émouvantes, amusantes, tragiques, chantées de génération en génération, depuis 1257 jusqu'à la Guerre Civile. Pour Sergi Dantí, chaque chanson est un morceau d'histoire, qu’il raconte avec amusement, en faisant participer le public: mémoire sérieuse mais sans solennité.